Parc del Montnegre i el Corredor

Espectacular la sortida en btt d´avui, com també la nit que vam viure ahir els culers. Es lleva un més motivat després d´una nit espectacular del equip que molts portem al cor. Sobre tot gracies a tot el que tenim que escoltar de la gent que no es seguidora del actual millor equip del Mon.
I tan motivat que a les 5.35 ja estava despert, que fer? llegir tot el que deian els diaris deportius online, els comentaris de la gent, veien videos de comparatives entre Leo i Diego. Molts semblants Messi i Maradona, si no ho creieu, poseu al you tube Messi Maradona Compilation. Prou de futbol, ara cap als pedals i la gran pedalada que hem fet avui en David i jo.
A les 9.oo del matí ben puntuals ja estavem pujats a les nostres bikes, un dia d´estiu, bon sol, bona temperatura, un dia ideal per fer kms. Dels que m´agraden.
La ruta ja estava triada, anar cap a Tordera a pujar montanyes i fer kms. I cap alla que em anat. A un ritme força tranquil sent conscients dels que ens esperava, camí cap a la hermita de Balmanya, primeres pujades i uns metres no gaire més amunt, primers arbres caiguts que ens feien baixar de la bici. Seguin un xic més amunt ja la cosa s´ha complicat i hem tingut que fer trekking unes 7 o 8 vegades amb les nostres bicis carregades per poguer seguir el camí. Si de per si sola la pujada cap a l´Erola ja es dura, amb aquests entrebancs encara ho ha estat més. Uns metres mes amunt ja es podia pujar pedalant, això si esquivant arbres caiguts i saltan branques, i ja començavem a afrontar els ultims 2 kms per arribar a l´Erola, un altre inconvenient, en David ha punxat la roda del davant, que perdia molt lentament, l´hem inflada però als pocs minuts ja hem hagut de fer una parada tecnica que ens ha vingut força bé. Reparació de la punxada i cap amunt, ja erem a l´Erola. Hem seguit fins a Hortsavinya, després cap l´Esplai i cap a Sant Marti del Montnegre. Força neu quedava de la gran nevada encara per tota aquesta zona. Hi ha hagut trams de snowbike fins i tot. I molts kms a les nostres cames també.
Que grans i extenses son aquestes montanyes. I que maques. Era la primera vegada que feiem tants kms amb la btt per aquesta zona i ha estat espectacular, la neu, els camins, les vistes, els paisatges, els barrancs i el Montseny cada vagada més imponent. Llastima de no haver fet fotos però en pocs dies hi penso tornar. Continuavem pedalant, ara direcció cap a Vallgorguina i en una llarga baixada m´he quedat sense pastilles de fre al darrere, un soroll força incomode m´ha acompanyat durant molta estona. Hem trobat una cruilla i hem decidit trencar cap a Sant Iscle, on hem pujat fins a Collsacreu.
D´aquí fins al poble de Sant Iscle baixant per la carretera i un cop al poble parada obligada, ja eren algo més de 2h i mitja de esforç i hem parat a fer un entrepa a la terrassa de Can Sidru, al mig del poble, amb un solet molt agradable, la Coca-Cola, un vinet, bons entrepans de truita i el cigalo. Ara ja només ens faltava tornar cap a casa per la N-II, amb el vent a favor i un ritme força alt després del bon apat i algo recuperats. Al final ens han sortit 78 kms de btt en 3h i 57´
Demà jornada de descans per recuperar per dissabte que sortire a fer kms en carretera amb els triatletes.
Gas a la burra! i SALUT, arreveure!